Preguntes Freqüents

Donarli pinso cada dia,i pebrot. a de tenir aigua suficient i feng. No a de rebre cap corrent d'aigua.

clar que si, es molt completa.

El teu cadell no es cansa mai, no para quiet: dorm o juga. I, si tu no l'acompanyes en els seu jocs, li va bé la pota de la taula, el cables, el mitjó que encara no saps com ha trobat... Tot li crida l'atenció i la seva curiositat és infinita. Però ell és capaç d'aprendre, d'estar quiet, de venir quan el crides...

L'educador et donarà les pautes a seguir per a començar a educar al teu gos i evitar, així, conductes que més endavant podrien resultar molestes. Introduint les normes i les ordres poc a poc i amb paciència, fomentant la sociabilitat i marcant les jerarquies (qui mana). Sense oblidar, en cap moment, que és un cadell.

Els gossos que comencen la seva etapa d'educació quan son cadells, aconsegueixen uns nivells d'obediència molt elevats i no solen presentar problemes d'agressivitat ni dominància. Hem de pensar que, amb l'educació, s'arriba a un nivell de comunicació amb l'animal que evita molts dels moments estressants que es donen quan el cadell fa alguna cosa mal feta i tu li vols fer entendre. També dona qualitat a la vostra relació, ajudant-te a gaudir, encara més, dels seus jocs i de la seva companyia..

En etologia felina, es fa difícil de fer el retrat robot del comportament dels gats, un de generalitzat. No són animals senzills d’entendre quan presenten algun desordre, més aviat al contrari. És senzill conèixer els gats que no tenen problemes. Aquest sí que més o menys segueixen un patró: jugar, dormir, menjar, busca una falda amiga, practicar la caça (del que sigui)...

El problema apareix quan alguna cosa ens falla. Aleshores els nostres recursos es veuen reduïts a ben poca cosa. No sabem com actuar, ni com tractar-los, ni què els passa ni sobretot, perquè els passa.
Molt sovint, tot allò que ha portat al nostre gat a ser com és o a tenir un desequilibri, ve per les nostres accions.
La nostra desinformació en etologia felina és el més gran mal dels gats: les nostres pors, les nostres creences, els nostres principis, el que creiem saber sobre ells, el que algú ens va explicar un dia, el que varem llegir a internet, la nostra angoixa davant la situació...
Són molts els factors que ens fan perdre la perspectiva, portant-nos a prendre decisions precipitades com l’aïllament del gat, desfer-se d’ell o fins i tot l’abandó.

Gairebé tots els problemes que tenen els gats tenen solució. El que cal és conèixer-los millor com a felins i aplicar les pautes que ells, com a gats, entendran millor. Les nostres solucions humanes no acostumen a ser gaire recomanables, perquè tot i que potser sortim del pas, potser també hem posat una llavor que un dia o altre germinarà. I generalment, aquesta llavor, és de les que ningú vol veure créixer.

Amb la millor intenció acabem fent-los més mal que bé quan ells tenen algun problema. De vegades, les nostre solucions són simples pedaços que mai seran solucions, passarem èpoques més o menys bones però no ens satisfaran mai del tot. Així passa el temps i fins i tot els anys, deixant-nos la idea de que els gats són éssers estranys, o misteriosos o impossibles de comprendre.
I la gran pregunta és: tracto bé al meu gat?
Això no vol dir que el maltractem, sinó que potser, el que ell rep, no és el que necessita o el que li va bé.

Els gats són, simplement, desconeguts. La seva naturalesa independent i autosuficient, els pot  arribar a convertir en individus que no necessitin el recolzament de res o de ningú quan les coses no van bé. Semblen tancar-se en banda i també sembla que no hi ha res a fer, però és una falsa aparença. El nostre gat actua diferent, o s’amaga o té comportaments estranys quan no sabem donar-los les pautes que els portaran a la seva pau interior, un element molt important per la vida d’un gat. Imprescindible.

Des del 2004 que vaig visitant gats regularment, veient tota mena de casos. Les baralles, les socialitzacions entre gats i gats, gats i persones, les deposicions fora de la sorra i els gats avorrits són els problemes més habituals. Tot té un perquè i una possible solució. Els gats no fan les coses perquè sí, no canvien el seu comportament per caprici. Algun detall s’escapa a l’hora de saber què li passa al nostre gat.

La millor etologia felina és la que es mira els problemes des de la vessant del gat, la que es preocupa per saber què necessita el gat enlloc de preocupar-se per les molèsties que pugui estar causant. Sempre mana el gat, aquest és un dels grans secrets que amaguen. Ells posen la guia i nosaltres els seguim, la qual cosa no significa que puguin fer tot allò que vulguin. Simplement vol dir que no podem vulnerar els seus patrons de vida, siguin quins siguin. Tots els gats el tindran semblant però cap serà idèntic. Depenent del caràcter del gat i del tracte que rebi, les passes a seguir seran unes o altres.

No et creguis tot allò que llegeixis, sobretot a la xarxa, ja que et pot portar algun disgust. Adopta una actitud natural i tranquil·la per afrontar el problema, els nervis, l’angoixa i un ritme de vida accelerat no t’ajudaran gens en la teva tasca. Els gats són molt intel·ligents, tracta’ls com a tal. No són animals sense criteri, segurament el seu criteri és superior al nostre. Relaciona’t amb el teu gat a diari, no descuidis la vostra relació. Guanya’t al teu gat amb amor i comprensió i no amb un suculent snack. L’snack pot no ser-hi demà però tu sempre hi ets. Confia en tu abans que en un aliment.

Si veus que no te’n surts amb el teu gat, posa’t en contacte amb algun professional de gats, perquè no tots els etòlegs d’animals coneixen el comportament felí.

El coaching tal com el coneixem en l’actualitat té una llarga història, amb una base sòlida en la psicologia, la filosofia i l’educació.

El primer coach de la història fou Sòcrates i el seu pensament. La seva tècnica consistia a impulsar els seus deixebles a preguntar i a qüestionar-se a si mateixos, i a trobar les respostes a les preguntes plantejades pel coach.

La seva finalitat és educar a través del diàleg.

El diàleg està orientat a ajudar a conèixer-nos millor, així com a identificar les nostres possibilitats de desenvolupament personal i professional.